Aixovar Funerari Binipati Nou (Ciutadella)

Aixovar Funerari de la Naveta de Binipati Nou (Ciutadella).

Tot i que les navetes d’enterrament tenen el seu origen en el final de la cultura Pretalaiòtica, els elements ceràmics i metal·lúrgics d’aquest aixovar, corresponen, tipològicament als inicis de la cultura Talaiòtica. Com apunta Fernandez-Miranda en un dels seus articles, aquest cas no és gens estrany, ja que en la majoria de navetes s’ha pogut documentar una major presència d’elements talaiòtics que pretalaiòtics.  Aquest tipus de Construcció s’originen en el final de la cultura Pretalaiòtica; alguns investigadors han volgut veure una relació entre les construccions funeràries (navetes d’enterrament) i les construccions d’hàbitat (navetes d’habitació); es podria interpretar que el fet de ser enterrat en una construcció similar a on vivia el difunt durant la seva vida, podia ser una mostra patent de la idea de continuïtat de la vida que tenien els habitants de l’illa després de la mort. Les navetes són construccions de caràcter col·lectiu, és a dir es construïen amb l’esforç de la petita comunitat que després seria dipositada allí, ja que sembla que es tracta de llocs d’enterrament secundari, tot i que hi ha alguns exemplars on es podria interpretar que hi hauria hagut enterraments primaris.

Les navetes d’enterrament varen ser utilitzades fins els segles VIII – VII aC., quan varen ser substituïdes per les necròpolis de coves artificials com ara la de Cales Coves; Aquest canvi no té efectes simplement en l’element espaial, sinó que té com a conseqüència un canvi en els rituals i en els aixovars. Ens trobem, per tant, amb un canvi dels materials ceràmics, metal·lúrgics, etc. Cal tenir present, que alhora, les navetes conviuen amb altres tipus de llocs d’enterrament, com poden ser els dolmens (Ses Roques Llises) o les coves naturals amb tancament ciclopi (Cova d’es Càrritx) – intentaré fer una nova entrada per explicar aquests casos.

El tipus de ceràmica que es representa en el dibuix semblen correspondre a les mateixes tipologies que s’han pogut documentar en les excavacions de la Cova d’es Carritx (Ferreries) i que han sigut classificades per l’equip d’arqueòlegs que hi varen intervenir. Segons aquesta classificació, les ceràmiques que tenim representades corresponen a les tipologies Tipus 5, Tipus 4 (Classificació extreta de: Llull, 1999) que cronològicament es situen en els inicis de la cultura talaiòtica (1100 – 800 aC. ).

 Pel que sembla aquests objectes ceràmics no representaven l’aixovar del difunt, sinó que tenien més a veure amb les funcions de tractament del difunt i dels rituals que es podien produir en el lloc. El tema de la mort en època talaiòtica encara se’ns escapa una mica, però es pot intuir que aquests recipients podien contenir alguna espècie de líquid, olis, aromes, etc.

A part de la ceràmica la resta de l’aixovar present dins la naveta va proporcionar informació prou important per conèixer alguns aspectes del tractament dels morts i de la seva vida quotidiana (vestimenta). El primer element a analitzar són els braçalets de bronze, que segurament portaven en vida i els quals eren un element indispensable en la disposició del difunt. Seguint amb la metal·lúrgia, també es varen documentar unes peces de bronze bicòniques, la funció de les quals és totalment desconeguda. I per últim ens trobem amb els elements fabricats en os; es tracta dels botons de perforació en “V”. Es tracta d’un dels pocs elements de la vestimenta dels habitants talaiòtics que ens ha arribat i ens indica que a l’hora de dipositar el difunt a dins la naveta o cova estaven vestits.

Per seguir coneixent els rituals funeraris de la cultura talaiòtica, properament realitzaré una nova entrada parlant de la Cova d’es Càrritx i la Cova d’es Pas on s’han documentat elements molt interessants pel coneixement del món dels morts en la cultura Talaiòtica.